(Alguns dels) meus llibres favorits (sense cap ordre en particular)

  1. El nom de la rosa (Umberto Eco). La meva novel·la favorita. Excelsa. És, en tots els sentits, una novel·la culta. No ho dic per les llatinades que sovint hi apareixen (que també), sinó sobretot per la temàtica. Una novel·la fascinant, plena de referències a la història de l’Església en general i a la de finals del segle XIV en particular, amb doctes disquisicions filosòfiques i telògiques i l’apassionant trama de trobar l’assassí dels monjos, tot mogut per un desig de voler saber massa. L’estructura segueix les hores canòniques pròpies de la pregària monàstica, essent un monestir cluniacenc l’espai físic on es desenvolupa el noranta per cent de la novel·la. M’encantaria fer una tesi sobre la teologia en El nom de la rosa, incloent també aspectes de com entenien la vida religiosa en general i la monàstica en particular. Però ho haurà de fer algú que en sàpiga, que jo no en sé prou. Seria una tesi interessantíssima.
  2. Senyoria (Jaume Cabré). Un cop hom s’aclareix amb l’ordre dels capítols (fa una mica com en Quentin Tarantino amb la majoria de les seves pel·lícules, en què els capítols no estan ordenats cronològicament), és una novel·la trepidant. Tot i no ser una novel·la pornogràfica, té escenes dignes dels dos rombos. Però penso que no és això el més interessant d’aquesta obra, sinó els seus personatges, com el Regent civil de la Reial Audiència de Barcelona, home totpoderós (després, evidentment, del Capità General de Catalunya), acaba sepultat (anava a dir una altra paraula però no voldria donar spoilers) pel xantatge d’un dels seus suposats subordinats. Una novel·la brillant.
  3. Mirall trencat (Mercè Rodoreda). Hi ha una cosa d’aquest llibre que no m’agrada: el trobo sub-desenvolupat, és a dir, que m’encantaria que certs personatges sortissin molt més i se’n sabessin moltes més coses. Però llavors parlaríem no d’una novel·la sinó d’una enciclopèdia. Abarca una sèrie de personatges durant un llarg període històric, on alguns d’ells apareixen de principi a fi, d’altres durant una bona colla d’anys i alguns tan sols de passada. No té pèrdua, de debò. Cada capítol, per si sol, és d’una bellesa extraordinària.
  4. Las leyes de la frontera (Javier Cercas). No ha sortit ni fa dos mesos. Genial. No me’l vaig empassar de cop perquè la son va poder amb mi. Que si no… Déu méu, que n’escriu de bé aquest home! És una novela escrita en forma d’entrevistes. Comences a llegir i… ja has begut oli, ja t’ha enganxat.

[continuarà…]

One thought on “(Alguns dels) meus llibres favorits (sense cap ordre en particular)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s