El silenci els avorreix

Sigui dit per endavant que els meus companys de pis em cauen molt bé i els considero grans persones. Al pis on estic ara hi estic molt bé, encara que l’habitació sigui petita com un cuchitril i tingui l’ordinador en una taula posada a un racó del menjador. Encara que hagi de cuinar, rentar, etc. Hi ha, però, una diferència bastant fonamental, i que podríem resumir d’una manera una mica simple: el silenci els avorreix. És el que dedueixo de la pregunta que em va fer un d’ells.

No sé si per educació, per caràcter o per deformació d’algun tipus (segurament que per tots tres motius alhora), a mi el soroll em molesta molt i procuro tenir-ne sempre tan poc com puc. Per això només engego la televisió si vull veure alguna cosa en concret, i no em poso música a menys que vulgui escoltar algunes peces o cançons en particular, o perquè per una feina concreta m’agradi posar-me’n. A mi el que m’agrada és el silenci ambiental. A ells, bàsicament, el soroll ambiental. Per a ells, la tele millor engegada. Tan si se la miren com si no (de fet, n’hi un que no l’apaga ni quan se’n va a l’habitació a fer feina). Ni tan sols quan hi ha una conversa. Em pregunto com poden entrendre’s amb el soroll de fons, i compadeixo aquell que vulgui prestar atenció al programa que facin amb el xivarri del voltant.

Potser per això estic tan despert a les nits, les aprofito tant com puc. Perquè no hi ha soroll (el carrer a on estem és molt sorollós, per pocs cotxes que passin fan una fressa insofrible), hi ha tranquil·litat. Pau i repòs. Silenci ambiental.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s