De vagues

Resulta que el Joan em pregunta què penso fer pel 29 de març, i m’adono que ni tan sols m’ho havia plantejat. Tenia molt coll avall que aniria a treballar. Em passa un enllaç d’una pàgina que defensa uns arguments en favor de fer vaga. Alguns força demagògics, per cert. Cap incident durant el dia. Vaig i torno amb metro (perdó, no torno amb metro, que el Roger em torna a casa, ja que ell ha d’anar a La Salle). Més interessant són els aldarulls que tenen lloc a Barcelona.

Sembla mentida, els catalans, tan denostar Espanya i després comportar-nos com una colla de descerebrats (no tots, d’acord, no tots). Però a on cony volem anar? A qui ens volem assemblar? Potser volem convertir el país en una gran casa de putes? Aviam si deixem de fer l’imbècil i aprenem unes quantes regles elementals d’urbanitat.

  1. Aplicar la llei no és fatxa. Mantenir l’ordre públic no és fatxa. Tallar carrers sí és fatxa. Cremar contenidors sí és fatxa. Destrossar mobiliari urbà sí és fatxa. Hi ha coses que estan bé i coses que estan malament, i cal aprendre a conèixer la diferència.
  2. La policia no és culpable per defecte. I la seva feina, sovint, implica violència. Als violents no se’ls posa a ratlla amb rosaris o estampetes, sinó amb porres, gasos lacrimògens i pilotes de goma. Com a mínim. N’hi ha que diuen que la policia és, per definició, repressora. En això tenen bastanta raó: repressora dels comportaments incívics. Repressora del caos.
  3. La societat també és culpable. Arran del desallotjament dels indignats de Plaça Catalunya, de ja fa uns mesos, van començar a circular vinyetes (recordo especialment les de “Cuánta Razón” — ves tu quin acudit!) denigrant completament la feina de la policia (vegeu el punt número 2). Alguns convindria que s’anessin treient de sobre els complexos adquirits arran de les seves experiències amb la Policía Armada (encara que siguin d’oïda).
  4. Les manifestacions pacífiques i els comportaments pacífics són els que compleixen les normes i són respectuosos amb els altres. Tallar un carrer o impedir anar a treballar no és pacífic, és violent. Encara que no es pegui ningú.
  5. L’autoritat. Seguint amb el que deia de la Policía Armada, caldria anar superant complexos fruit de la dictadura. Governar vol dir, per dir-ho d’una forma simple, exercir l’autoritat. I exercir l’autoritat democràticament no vol dir “no exercir l’autoritat”. I té tota la raó el Salvador Sostres quan diu que a Barcelona i a Catalunya fa temps que vam renunciar al principi d’autoritat i a l’ordre públic, perquè ens fa por aplicar la llei (de fet té tota la raó en el seu article La ciudad sin ley).

Convé que ens anem fent grans i decidim a qui ens volem assemblar, si als països seriosos d’Europa o als països tercermundistes. De moment, estem camí de la segona opció. Convé tenir-ho present, que ningú després pugui al·legar ignorància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s