Un altre sopar de Nadal

Fa cosa d’any i mig (més o menys finals de juliol) vaig tenir el meu primer sopar d’empresa. Va ser una experiència única, que a vegades encara recordo amb una barreja de nostàlgia, felicitat i amargor. Vaig posar un post en aquest mateix blog, que fa un cert temps vaig decidir treure. Després d’aquell sopar en va venir un altre, al setembre, i després el de Nadal, bastant improvisat, un altre a l’agost i ahir, novament, el segon sopar de Nadal. Semblances? Als dos sopars hi vam anar tots. Diferències? Al primer érem quatre i al segon vuit. Òbviament, hi ha moltíssimes diferències més, simplement he volgut citar la que, sense pensar-hi gaire, m’ha semblat més irrellevant.

Després d’un sistema de votacions un pèl sofisticat, va sortir escollit un restaurant japonès. Els sopars a la meva empresa acostumen a comportar aquesta mena de sacrificis, ja que tenen molta tirada per llocs de menjar no occidental, o almenys d’altres països. Em sembla que com més exòtic més els agrada. Vaig fer un esforç, i vaig intentar menjar unes quantes coses (que consti que jo ja havia sopat una mica a casa, pel que em pugués trobar). Després vam anar al mateix bar de copes (o algo així) que al sopar de l’agost, on (en aquella ocasió) hi va haver una desafortunada escena amb una de les noies que servien alcohol. Aquest cop tot va anar bé. Vaig seguir el consell que m’havien donat, prendre un ron amb coca-cola. Em va decebre molt, és com beure caramel. No el tornaré a demanar.

I finalment ens vam dirigir a un lloc anomenat Magic, però hi havia tanta cua que, al final, vam acabar anant a un altre lloc anomenat Moog. Recordo aquest lloc, perquè m’hi van fer entrar al primer sopar, i hi vaig durar uns cinc minuts. Aquest cop vaig fer l’esforç de quedar-m’hi, almenys fins que algú altre marxés. Però la música de la sala de baix era tan horrorosa que al final, cap a quarts de cinc, vaig decidir marxar. El Moog és un lloc petit, amb dues sales (la música de la de dalt era bastant millor que l’insofrible soroll de baix), i honestament: si mai em perdo, no m’hi busqueu.

Em va costar molt trobar un taxi. De fet, com que faltaven uns deu minuts per les cinc, vaig decidir esperar que obrís el metro. Però per algun motiu que ignoro, els FGC no obren fins bastant més tard. Total, que em trobo un altre company del curro, i decidim tornar junts amb taxi (per cert, gràcies per adonar-te que m’havia caigut el mòbil al seient). Ell viu relativament a prop de casa meva, per la qual cosa certa part del trajecte era comuna.

Vaig arribar a casa a quarts de cinc, directe al llit, i cap a la una ja no podia seguir dormint i al final m’he llevat. En el moment d’escriure això, la meva intenció és anar al gimnàs a la tarda, ja que en tota la setmana no hi he pogut anar ni un sol dia.

Fins aquí la relació dels fets.

One thought on “Un altre sopar de Nadal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s