Per què els nens no volen ser científics?

M’ha arribat, gràcies al facebook, un vídeo d’un tros (menys de dos minuts) d’una entrevista que se li fa a un senyor, que deu ser un científic, sobre per què els nens no volen ser científics. Una pregunta que de tant en tant apareix, molt de tant en tant, menys sovint del que seria recomanable. Interessant la pregunta, i interessant la resposta. El senyor entrevistat explica que, quan som petits, som molt curiosos. Ens preguntem el com i el per què de les coses. Neixem científics, diu. I resulta que els anys escolars aplasten la natural curiositat dels nens. Explica el senyor del vídeo que, en un examen de geologia, a la seva filla li han fet aprendre un munt de coses de memòria. Avorrit, avorridíssim, sens dubte. Parlo per experiència — quan jo feia EGB algunes assignatures també eren bàsicament memorístiques, com ara literatura espanyola de setè i vuitè d’EGB, per la manera com el professor impartia la matèria. No sé quants anys té la filla del senyor del vídeo. No deu ser gaire petita, si diu que li han posat un examen de geologia en què s’havia d’aprendre de memòria el nom d’uns minerals i d’uns cristalls. Assumeixo que encara no és a la universitat.

Pensem una mica en això que els nens petits tenen molta curiositat de saber. Està molt bé. Diuen que després aquesta curositat es perd, quan els nens van a l’escola. En part és normal: és fàcil tenir curiositat per saber com funcionen les coses, per exemple per què volen els avions, per què plou, etc. Ara bé, aprendre totes aquestes coses ja és un altre tema. I no és tan estrany que, quan el nen veu que aprendre tot això no és bufar i fer ampolles, la curiositat vagi desapareixent. Sento molta curiositat per saber com funciona una antena, però resulta que, per a saber-ho, abans cal disposar d’uns fonaments matemàtics i físics que no són pas trivials, i aprendre’ls és una experiència que no produeix precisament plaer. La maduresa per acceptar que certes coses cal aprendre-les, encara que de moment no semblin necessàries, s’adquireix al cap de bastants anys. Però la capacitat d’aprendre no dura per sempre, sinó que va minvant amb el pas dels anys, quan ens anem fent grans. Si haguéssim d’esperar a ser prou madurs per començar a aprendre, hauríem perdut molt de temps.

De petits els nens volen ser moltes coses, sense ser pràcticament conscients de l’esforç que suposa arribar a ser el que volen (o diuen que volen) ser. És normal, són petits. Més endavant, a mesura que van creixent, s’haurien d’anar adonant que, qualsevol cosa que vulguin ser, els requerirà un cert esforç. I no parlo només de qüestions acadèmiques, penso també en els esports. Quants nens volen ser futbolistes? És que no cal esforçar-s’hi? I quants ho acaben sent? I quants arriben a primera divisió? Als nens això no els desencoratja, perquè hi veuen un atractiu, veuen els jugadors que els agraden, perceben que cobren molt, que viuen bé, que tothom els coneix, s’adonen del prestigi — i aquí està la clau.

Ser científic, o fins i tot enginyer, costa. Costa molt. Cal aprendre moltes coses desagradables (segur que els lectors podrien fer una llista molt llarga). Però si hi ha vocació, si la ciència i la tècnica tenen suficient prestigui i són suficientment atractives, doncs es fa l’esforç. Penso que la qüestió està aquí: en el prestigui, en l’atractiu. No es tracta tant de si a la nena aquella li han fet aprendre unes coses de memòria (i segurament ens podríem plantejar si, a les escoles i instituts, certes matèries s’ensenyen d’una manera massa avorrida o pesada, poc atractiva), sinó de si la ciència i l’enginyeria tenen suficient prestigi i atractiu en la nostra societat com perquè els nens (jo més aviat diria els nois i joves) estiguin disposats a fer l’esforç i el sacrifici que cal per arribar a ser científics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s