Reus

Vaig néixer a Tarragona un dijous 8 de juliol de 1982, cap a les deu del matí (més o menys), però el metge va firmar “nascut a Reus” (o almenys això m’han explicat a mi). La qüestió és que a tots els papers (DNI inclòs) hi diu que he nascut a Reus. Jo diria que vaig néixer a Reus però que em van parir a Tarragona. Concretament a l’hospital Joan XXIII.

Fins als setze anys vaig viure a Reus. La vida més monòtona i avorrida que un es pugui imaginar. Després vaig a anar a viure a Tarragona. No és que m’agradi més Tarragona que Reus. Penso que són dues ciutats completament diferents, amb personalitats completament diferents. Cap de les dues és millor que l’altra, perquè no es poden comparar. Representen cosmos diferents.

Al principi d’anar a viure a Tarragona, però, vaig desenvolupar cert odi cap a Reus. No tant a la ciutat en sí, sinó al que significava des del punt de vista existencial meu. Amb els anys els sentiments s’han anat equilibrant. Quan em pregunten d’on sóc, sempre dic que sóc de Reus, i porto ja com a 7 anys vivint a Barcelona. Sóc de Reus i visc a Barcelona. That’s the truth.

Al seu moment, Reus va ser una ciutat molt important. Diuen que la segona de Catalunya. Tant hi feia no ser capital de província. Ho dic sobretot pels que hi donen tanta importància a això de la capitalitat. A Reus no li cal ser capital de res per tirar endavant i destacar. Només cal que s’ho proposi i ho porti a la pràctica. That’s all, folks.

Una cosa que em proposo per quan tingui temps (i ganes) és conèixer Reus. Segurament ho hauria d’haver fet fa temps, però no vaig aprofitar les oportunitats, si és que les vaig tenir. Potser quan hi torni em dedicaré a passejar pels carrers. Intentaré no semblar un turista.

Quan penso en Reus penso sobretot en els anys en què hi vaig viure. No els enyoro pas, ni molt menys! Quan vaig a Reus estic a casa, sol. No sento la necessitat de retrobar-me amb ningú de Reus. Al Facebook hi tinc algunes persones de quan hi vivia, i no em sap pas greu. No he rebutjat cap de les seves peticions d’amistat. De fet, quan hi torni, a qui penso avisar és al que durant dos anys va ser el meu veí d’habitació. Si hagués pogut fer vacances la primera setmana d’agost l’hagués avisat, però al final les vacances se’n van anar a… bé, a prendre pel cul, parlant clar.

Ara que hi penso, un cop sí vaig retrobar-me amb una persona, l’Albert. Recordo que el primer dia de primer de BUP es va asseure al meu costat. Ell era un alumne nou al col·legi, ja que al centre on va estudiar EGB no feien BUP. Ens havíem de presentar. Al final vaig prendre jo la iniciativa. Recordo també que un dia la professora d’història va encarregar uns deures. Del primer dels exercicis va indicar només el primer apartat. L’Albert aquell dia no havia vingut a classe (per malaltia, no sigueu malpensats!), i em vaig encarregar de donar-li l’avís. Per despiste o mandra vaig oblidar dir-li que del primer exercici només havia de fer el primer apartat. La professora no es va oblidar de retreure-m’ho. Merescudament, sens dubte. No he oblidat aquesta “anècdota”, que la recordo quasi com si fos ara. I quinze anys després encara me’n sento culpable.

I’m really sorry. I do apologize.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s