Plaça Catalunya

A aquestes alçades tothom ja sap que a la plaça Catalunya de Barcelona hi ha una sèrie de gent acampada des de fa uns quants dies, i de moment no sembla que tinguin ganes de marxar en un futur pròxim. Se’m fa enormement difícil escriure sobre aquest tema, perquè no es tracta d’un grup organitzat, d’un col·lectiu, de qui se’n sàpiga la ideologia i les reivindicacions. Una cosa semblen tenir tots en comú: estan indignats.

Hi ha dos aspectes a comentar en tot això: la forma i el contingut. Pel que fa la forma, penso que se’ls ha de desallotjar, bàsicament per apropiar-se d’un espai públic. No poden convertir la plaça Catalunya en casa seva ni en la seva segona residència. L’esperit revolucionari em causa, gairebé sempre, al·lèrgia, pel que ens ensenya la història sobre la majoria de revolucions. També trobo interessant preguntar-se per què els responsables polítics no han ordenat el desallotjament, i m’ensumo la resposta: electoralisme. És molt probable que desallotjar els ocupants de plaça Catalunya sigui molt mal vist per molta gent (fins i tot per aquells que no hi estan acampats i que ni tan sols s’hi han deixat caure), i aviam quin polític s’atreveix a fer un pas amb un risc tan alt en quant a votants i imatge pública. Curiós, perquè és un comportament susceptible de ser criticat pels propis acampats: actuacions que es fan no pas per convicció, sinó per pur interès electoralista, d’imatge.

I pel que fa al contingut, m’agradaria fer algunes consideracions de caràcter general. N’estic ja fart de sentir parlar la gent del sistema com si algú altre, un agent extern (marcians, potser?) l’hagués imposat per la força. Que ningú s’equivoqui: el sistema el fem entre tots (potser uns més que d’altres, però entre tots). I això val tant pel capitalisme (que no s’ha inventat ningú, sinó que ens l’inventem cada dia entre tots) com pel sistema (més o menys) democràtic que tenim. El sistema no és quelcom aliè a cap de nosaltres. I és imperfecte, com ho som tots.

Sembla ara que l’ordenament democràtic d’Espanya és, parlant en plata, una merda. Mira, en això hi estic d’acord! Però ho és ara com ho era el dia que es va aprovar la constitució. Com és que no se n’han adonat fins ara? Com és que el que fins fa no res es considerava una democràcia moderna, homologable amb la resta de països europeus de llarga tradició democràtica, ara es considera una tifa? Què ha passat perquè la gent hagi obert els ulls? En les crítiques que es fan hi ha, al meu entendre, bastanta dosi de veritat, però penso que encara n’hi ha molta més d’exageració. I les acampades no solucionaran res. Si de debò es volen canviar les coses, cal dedicar esforç a pensar quins són els mitjans més eficaços. I sens dubte que no passen per okupar plaça Catalunya. Ara, per tranquil·litzar la consciència i tenir batalletes per explicar als néts, doncs puta mare.

El món no el canviaran les manifestacions, les acampades, les proclames. Tampoc els polítics. De fet, em sembla que avui en dia els polítics tenen molt menys poder del que ens pensem. A nosaltres ens agrada creure que en tenen, perquè així podem manifestar-nos exigint-los que arreglin el merder. I a ells els agrada que ens ho pensem, perquè fa que es creguin més important i a nosaltres més infantils. Com a símbol, potser està bé això de l’acampada. Com a toc d’alerta per als polítics (que, evidentment, suaran olímpicament del tema quan hagi passat una miqueta de temps). Però res més.

Hi ha una cosa que sí que funciona: intentar canviar un mateix, intentar millorar-se a un mateix. Mira aquestes coses que tu critiques en els altres, en el sistema, i mira si tu també n’ets culpable. Mira com hi col·labores. Mira les teves actituds. A casa. Amb la parella. Amb la família. Al treball. Deixa de queixar-te, i fes la teva feina. Les utopies només estan bé si, sabent que no hi arribaràs, et motiven per millorar. Però si esperes que la utopia vingui per si sola, vés-te calçant, que ni arribarà (que per això és una utopia), ni tu ni el món milloraran gens, i a sobre hauràs malgastat inútilment les teves energies en la més estèril de les protestes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s