La mort del cardenal Wolsey

M’he enganxat a una sèrie anomenada Els Tudor, que narra part del regnat d’Enric VIII d’Anglaterra, concretament la seva ruptura amb Roma. No he acabat de veure la sèrie, però un dels seus capítols, La mort del cardenal Wolsey, m’ha ofert una perla que voldria compartir amb tots vosaltres. El citat cardenal (que fins poc temps enrere era el Lord Chancellor) està a la Torre de Londres, detingut. És impossible que us descrigui amb paraules el superb muntatge que fa el capítol, és quelcom que només es pot apreciar si es veu. El que voldria compartir amb tots vosaltres és la pregària que fa el cardenal, que sintetitza a la perfecció un curs de teologia moral:

Senyor, no hem parlat amb la freqüència i la confiança amb què ho hauríem d’haver fet. Sovint m’he ocupat d’altres afers. Si volgués el vostre perdó jo us el demanaria, però per a tot el que he fet i encara em queda per fer, no pot existir el perdó. I no obstant crec que no sóc un home malvat, encara que els malvats resin en veu alta, busquin la vostra misericòrdia i es considerin ells mateixos més a prop del cel que jo. Sé que no veuré les seves portes, Senyor, ni sentiré les teves dolces paraules de salvació. He vist l’eternitat, ho juro, però tan sols fou un somni i l’endemà al matí tot havia desaparegut. Sé qui sóc i quins són els meus mèrits, i confio la meva miserable ànima a la teva misericòrdia, amb la seguretat que no mereixo res de les teves piadoses mans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s