Sobre els correus llargs

Divendres envio un correu al jefe sobre la conversa (de 36 minuts, segons el telèfon) que havia tingut amb una empresa a qui hem externalitzat una aplicació. Li envio el correu mentre el jefe és fora (i ja no tornarà aquest mateix dia). Hores més tard, l’altre jefe (que sí és a l’oficina) truca al que no hi és, i ens pregunta (als que som a l’oficina) si volem que li digui alguna cosa. Li comento el tema del correu. Resposta: diu que li has enviat un correu llarguíssim, que ja te’l respondrà demà. Fantàstic. Per sort, no era res urgent. Perquè us en feu una idea, era un correu de gmail que cabia perfectament a la pantalla de l’ordinador.

Dies enrere vaig saber que els documents interns que escric sobre especificacions i requisits no se’ls llegeix ningú, perquè diuen que són massa llargs (cap d’ells passa de 10 pàgines, si no m’erro). Quan els jefes em van demanar que escrivís un document sintetitzant el que havíem parlat, personalment, amb la persona d’aquella empresa que deia, em van insistir diversos cops que fos breu, que no m’enrollés com el paper de vàter. Al final em vaig mig cabrejar, i els vaig dir que semblava que donaven per fet que m’enrollaria. Em van dir que sí. Gràcies per la confiança!

A més de saber que escric per a les parets, es va comentar també com els agraden els correus electrònics. Sobretot que siguin breus! (em recorda la consigna imperant als capítols de districte). Un paràgraf de més de 3 línies ja és il·legible, segons ells. Em pregunto en quin número està el límit de paràgrafs per correu (Tres? Quatre?).

Fa alguns diumenges em vaig queixar amargament als dos jefes que em tallen les frases, que no em deixen parlar massa seguit, que passo més temps rectificant el que ells han entès del que jo he dit que no pas dient coses.

No tots a la feina pensen (pensem) així. El treballador de més edat (ep, tampoc ens passem, només és del 1979, si no m’erro) es llegeix tots els correus, per llargs que siguin, i espera que els receptors dels seus correus facin el mateix. No hi podria estar més d’acord. I si a algú li has de demanar que resumeixi el que t’ha escrit o que procuri expressar-se millor, ho has de fer amb coneixement de causa, no pels pams que ocupa el seu correu.

Al pis on visc, l’ascensor és molt vell. A dins del camerí hi ha una nota aprovada per la Delegación de Industria de Barcelona, que cada cop que la llegeixo m’adono de com han canviat els temps. Avui seria impossible redactar-la tal com està escrita: paràgrafs una mica llargs, frases subordinades, redacció formal, etc. I això que en aquella època eren pocs els que estudiaven Batxillerat!

Em pregunto per què aquest pànic als textos una mica llargs (de fet, també em pregunto per què consideren com a llarg el que penso que no ho és). Estic d’acord en la brevetat i la concisió. De fet, el pitjor defecte que tenen (al meu entendre) els teòlegs (no tots, però sí quasi tots) és que no tenen ni la més remota idea del que signifiquen aquests dos conceptes. I aquí no admeto diferències entre la gent de lletres i de ciències: saber escriure, saber expressar-se, és una habilitat que absolutament tothom hauria d’intentar procurar.

La documentació tècnica, per definició, és llarga, perquè defineix sistemes complexos, perquè ha de detallar tots els aspectes de funcionament, ha de resoldre dubtes, ha de ser unívoca i no deixar lloc a l’ambigüitat. I quan s’envien correus referents a aspectes tècnics convé donar un background suficient, posar el receptor en context, donar alguns exemples, etc, és a dir, que si el correu es fa més llarg és justament per a facilitar la comprensió al lector, i no al revés.

Però clar, això demana l’esforç de llegir-se el text sencer, de dalt a baix; d’alguna manera, demana donar un vot de confiança a qui ha escrit el text, assumir que si ha escrit el que ha escrit és perquè en tenia necessitat i ho considerava oportú. Després, evidentment, pot equivocar-se, com tothom.

Penso que és absolutament urgent i necessari restablir l’assignatura de llatí de forma obligatòria a les escoles i instituts.

 

3 thoughts on “Sobre els correus llargs

  1. Dec ser jo l’extrany però, posats a elegir, prefereixo un correu llarg que deixi ben clars els punts a tractar (el que menciones de la no ambigüitat) que no pas els emails “monosíl·labs”, i molt especialment quan es tracta de discussions tècniques. Això sí, que sigui llarg i amb contingut, que, com també menciones, hi ha gent que escriu per un tub però amb oracions buides de contingut “real”.
    PS: potser hauries de pensar en comprimir els missatges minimitzant el número de caràcters; d’aquesta manera no es podran queixar de la llargada aparent dels missatges :p

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s