2010: Karma Instantani

Al pensar en aquest 2010 que ja fa uns dies que s’ha acabat, em ve al cap un capítol de la magnífica sèrie House, un de titulat Karma Instantani. Pels que no l’hàgiu vist o no el recordeu, us en sintetitzaré l’argument: un empresari molt ric té el seu fill malalt, i decideix sacrificar el seu “imperi” econòmic per tal de salvar el seu fill: ell creu que la seva desgràcia financera es compensarà amb la curació del nen. No entraré a debatre si tal argument és racional o no, simplement que aquest concepte, el de Karma Instantani, és –al meu entendre– el que millor descriu el que ha estat, per a mi, aquest 2010.

En primer lloc, he conclòs els estudis. Tenia previst acabar el Màster d’Informàtica, però tenia en ment seguir amb algun doctorat, etc. Al final, no ha estat així, pels motius que explicaré més endavant. La veritat és que ja tenia ganes d’acabar, almenys aquesta mena d’estudi d’anar a classe, estudiar pels exàmens, etc. Desgraciadament, també he acabat la meva tasca com a monitor en actiu de pràctiques de Sistemes Operatius. Pels motius que veureu més endavant, no ho he pogut compaginar amb el que he començat a fer des de juliol de l’any passat. Potser va ser el d’Arquitectures Avançades l’últim examen de la meva vida, almenys de moment. Jo no dic mai que d’aquesta aigua no en beuré, o millor dit, que d’aquesta aigua no en tornaré a beure, perquè el futur és molt difícil de preveure, i més encara en aquests temps que corren.

En segon lloc, m’he incorporat al mercat laboral. Ja n’he explicat els detalls en aquest mateix blog. Aquesta ha estat la part positiva del Karma. Puedo prometer y prometo que ha estat una autèntica sort trobar aquesta feina. L’aprenentatge que suposa és enorme, brutal. En tots els sentits. Ara mateix les passo bastant putes amb la feina concreta que he de fer, però és part del joc: en una empresa que es dedica a fer productes innovadors, aquestes situacions són inevitables. L’aprenentatge acostuma a comportar certa dosi de dolor, què s’hi farà.

La part negativa del Karma ha vingut a la feina, però no per la seva culpa. Estic encantat amb la feina que tinc i amb l’empresa on sóc, sens dubte, però aquesta bona sort ha comportat un preu molt alt. No en diners, evidentment, ni en sacrificis. Com que sóc un ferm defensor de no mostrar els sentiments en públic, no m’allargaré més en aquest sentit. Simplement, a qui correspongui, les meves més sinceres disculpes, malgrat que no ha estat culpa meva. A mi ningú em va preguntar ni em va donar a triar.

Perspectives pel 2011: no em faig cap propòsit, perquè sé que el 99% dels propòsits d’any nou no es compleixen. De fet, s’obliden al cpa de no res. No arriben ni a la categoria de desideràtums, si la gent els pensa és simplement per tenir alguna cosa per respondre quan els pregunten. Nothing more. Espero seguir treballant a on treballo ara, mantenir els contactes i amistats de la universitat, i seguir avançant en tots els sentits. Però si he de ser sincer, reconec que em sento una mica cansat, ja. Encara estic bastant desorientat, des del juny de 2008. Més que desorientat, amb el futur molt obert, i sense un rumb fixat.

De moment, estic bastant bé com estic. No sóc feliç, però podria estar molt pitjor. I com que sempre es tracta de millorar, que el 2011 sigui millor que el 2010.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s