Addicte als llibres

No m’he pogut aguantar i he fet una nova comanda a Amazon. Si fos ric, em gastaria els diners en dues coses: llibres i roba (sí, roba, ho heu llegit bé). Menjar? Cargols, si us plau. Ni me’ls gastaria en un super-cotxe ni en una mega-casa (o almenys això dic ara). No, en putes tampoc.

Fa no massa vaig rebre una comanda d’un parell de llibres sobre debugar. Aquest cop n’he comprat un parell més: The Chicago Manual of Style (els seguidors d’aquest blog ja sabeu lo molt que m’agrada la tipografia) i un altre sobre programació en Linux, que encara no està al mercat (The Linux Programming Interface). D’aquest últim n’he mirat l’índex complet, i m’ha encantat. Sí, ja sé que tinc uns quants llibres de programació en UNIX, però aquest el volia específicament. De fet, abans de saber que existia, pensava que algú l’havia d’escriure: un llibre de programació per a UNIX però específic de Linux. I aquest segur que satisfarà les meves expectatives sobradament: 64 capítols (un número molt bonic, no trobeu?), cobreix Linux i UNIX, i els temes són tractats amb amplitud i profunditat. Una joia, vaja.

Més enllà del seu contingut, els llibres em fascinen. M’encanta tocar-los, lliscar els meus dits sobre les seves pàgines, mirar-ne la tipografia, olorar-los, comparar el paper que fan servir amb el paper d’altres llibres, les tintes, etc. Una vegada un professor meu ens va dir, a classe, que un llibre no és un llibre si no s’aguanta dret (oi, Carmelo?). M’encanta aquesta frase, tot i que entenc que no tots els llibres poden complir-la. Penso que actualment hi ha massa formats de llibres, en quant a mides: és una casa de putes. Quan veig les prestatgeries actuals em deprimeixo, veure que no encaixen, que uns sobresurten sobre els altres, etc. Prefereixo les prestatgeries de sempre, amb els llibres bellament enquadernats, tots junts, arrenglerats, sense que cap sobresurti…

Si no fos enginyer, potser seria tipògraf.

PS: resulta que els jefes se n’han enterat que tinc aquest blog, i m’animen a escriure sobre la feina. Don’t worry, ja arribarà el dia. Potser serà després d’un altre sopar (espero que no porti inclosa la borratxera), potser alguna nit d’insomni… En qualsevol cas, cal deixar que la inspiració flueixi, deixar-la treballar… ja donarà els seus fruits.

2 thoughts on “Addicte als llibres

  1. doncs ja que parles de llibres, l’últim que m’he acabat (“Mujeres” de Charles Bukowsky) va d’un escriptor i només escriu a la matinada, quan va borratxo. Així que si fas el sopar, i va inclosa borratxera, ho proves. I si no et surt prosa, prova poemes. Ja m’ho explicaràs.

  2. A mi no m’enganyes! Sé perfectament que, si fossis ric, et gastaries els diners en putes, però per a convidar a tots els membres (mai millor dit lo de “membres”) del Rabolatori.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s