SSOO: Monitor a la reserva

Avui ja és oficial que, per qüestions laborals, no puc seguir com a monitor en actiu, almenys durant el mes de juliol (probablement també pel curs vinent, però això encara no es pot comfirmar). Ja fa uns quants dies que sabia que això podia passar. No sé si aquest pas a la reserva serà temporal o definitiu, ni sé tampoc qui o quins seran els futurs monitors, però m’agradaria aprofitar aquest bloc per fer-los saber què espero jo d’un monitor d’operatius, quin és el meu concepte.

1. Un monitor d’operatius és, per naturalesa, un docent. Per tant, ha de ser algú que li agradi ensenyar, tractar amb els alumnes per a resoldre els dubtes, orientar-los en les pràctiques. És una feina vocacional, sense cap mena de dubte.

2. Ha de ser un apassionat dels sistemes operatius, en concret de UNIX, ja que és el sistema operatiu sobre el qual es fan les pràctiques. Ha de ser una passió suficient no només per a sentir-s’hi còmode en el seu entorn de programació, sinó també i sobretot per motivar-lo a aprendre’n més. El monitor d’operatius que es pensi que ja ho sap tot per a fer la seva feina, vol dir que en realitat no sap res.

3. Ha de sentir-se còmode, molt còmode, amb el llenguatge C, i tenir-ne un coneixement més que bo. Potser quan comença no en sabrà massa, però li ha d’agradar prou com per a dedicar temps suficient a aprofundir el que sap i aprendre el que no sap: sempre es pot aprendre més C. Si a més a més té un coneixement suficient sobre com funcionen els compiladors, doncs millor encara.

4. Ha de tenir habilitat suficient per a resoldre dubtes, especialment sobre l’art de debugar. Hi ha alumnes que fan preguntes de plantejament, però la immensa majoria són sobre coses que no els funcionen, i el monitor se les ha d’enginyar per a trobar la causa dels problemes i com solucionar-los. És la part de la seva feina que li suposarà un esforç més gran. És quan haurà d’emprar tot el que sap, tot el que ha après, per tal d’identificar el dubte i resoldre’l de forma encertada i, en la mesura que sigui possible, ràpida. Fer una pràctica requereix un nivell, resoldre dubtes sobre aquesta pràctica requereix molt, molt més nivell. El monitor haurà d’exprimir al màxim la seva capacitat d’anàlisi i síntesi, la seva intuïció i servir-se de la seva experiència.

5. Arribarà el moment en què el monitor haurà de corregir les pràctiques. Fins ara, ha estat, d’alguna manera, l’amic de l’alumne, el seu guia i el seu suport; ara, en canvi, es converteix en jutge de la seva feina. El monitor haurà d’establir uns criteris, aplicant-los amb imparcialitat. Haurà de recordar-se a ell mateix i recordar als altres que la llei és dura, però és la llei (encara que, en alguns casos, pugui ser una mica flexible). Haurà d’avaluar les pràctiques pel seu funcionament, per com compleixen els requisits de l’enunciat. En la seva qualificació podrà considerar l’esforç i la dedicació del grup, però no pot oblidar la frontera que hi ha entre la pràctica que mereix ser aprovada i la que no. El monitor d’operatius ha de ser exigent, i aquest és el millor servei que pot prestar a l’alumne, perquè només d’aquesta manera fa possible el seu aprenentatge, més enllà d’una assignatura o una acta.

6. Un cop acabat el curs, caldrà fer revisió de la feina. Mirar enrere i veure els encerts i també els errors, recollir el feedback dels alumnes, veure què s’ha de corregir, què es pot millorar i què convé mantenir. Els monitors passen, però això no ha d’implicar començar de zero cada cop que hi ha canvis.

El monitor d’operatius no ha d’oblidar que la seva feina, sovint, és ingrata. Per norma general, l’alumne no és conscient de la feina del monitor, de l’esforç que ha invertit en aprendre per tal que pugui donar una atenció de qualitat a l’alumne que sol·licita la seva ajuda. El monitor ha de ser conscient que, per desgràcia, la majoria d’alumnes acudeixen a ell quan ja és massa tard, quan amb prou feines hi ha temps per a solucionar el problema o bé quan la pràctica ha estat suspesa.

En aquestes circumstàncies, molts alumnes van a veure el monitor a demanar-li explicacions, i sovint no es donen per satisfets. Intentaran excuses que sovint no s’aguanten per cap lloc. Adduiran que a ells els funciona, que no és culpa seva, que a l’enunciat hi diu tal o qual cosa que els justifica, que no és tan greu, que no em suspendràs per això, és molt fort repetir per això, és l’última assignatura, i un llarg etcètera. Intentaran negociar, regatejar, fer xantatges emocionals i algú fins i tot perdrà els nervis o hi estarà a punt. És una situació molt difícil per al monitor, que haurà de fer un esforç considerable de fermesa, i mantenir fins al final les decisions que, després de meditar-les i raonar-les adequadament, ha pres.

Després de tot això, algú es podria preguntar si val la pena aquesta feina. Sense cap mena de dubte, . La recompensa del monitor d’operatius és veure com els alumnes aprenen i que ell ha participat en aquest aprenentatge, que gràcies als seus consells i ajuda han aconseguit entregar la pràctica. No oblidi mai el monitor que, durant la seva feina, no només aprenen els alumnes, ell mateix també aprenen: ensenyant s’aprèn molt. Que no ho oblidi mai.

One thought on “SSOO: Monitor a la reserva

  1. Però ja has vist que, tot i estar de monitor a la reserva, podem passar grans tardes d’Operatius com la d’ahir, preparant les pràctiques del curs vinent.🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s