La plaga de llagostes

Fa molts anys vaig llegir un còmic de Tintín en què el personatge arribava a un país governat per un general. El seu exèrcit era molt curiós, ja que tenia cinquanta coronels i només dos caporals. No cal ser expert en l’ofici de les armes per adonar-se de com de descabellat és aquest exèrcit. Aquesta anècdota em ve al cap cada cop que sento parlar de MBA (Master in Bussiness Administration), MPM (Master in Project Management) i d’altres coses similars. També em ve al cap quan sento parlar de l’entrepreneurial engineer.

A un senyor que fa classe de projectes en una universitat, i que és alcalde d’una determinada població catalana, li vam escoltar dir a classe que un enginyer, quan arriba més o menys als quaranta anys, s’ha de dedicar al management, a la gestió (va venir a dir que les seves neurones ja no estan per segons quines coses), i que el contrari és una forma de la síndrome de Peter Pan. Les paraules exactes no me les demaneu que no les recordo, però la idea se’m va quedar gravada al cap. I no precisament com un record agradable o positiu.

Potser a l’exèrcit d’aquell general d’en Tintín va passar quelcom de semblant al que proposava el nostre estimat professor: tots els sots-oficials, a l’arribar a l’edat de la maduresa, van ascendir a oficials. Pobre general, si algun dia li declaraven la guerra! Ara que hi penso, també diuen dels bisbes que, quan els nombren, la mitra produeix uns certs efectes no gaire positius en els cervells dels nous prelats. Potser és que a la gorra de jefe té propietats semblants a les mitres dels ordinaris.

En aquest món hi ha d’haver de tot, sense cap mena de dubte. Hi ha d’haver gent que mani i gent que cregui, gent que dirigeixi i gent que programi i dissenyi, hi ha d’haver gent que vengui el que altres fan, etc. Sovint passa que els que dirigeixen es creuen per sobre dels que treballen. Jo els demano que pensin, per un moment, què passaria si marxés la gent que tenen per sota. Ho sento pels seus culs (dels jefes, no dels treballadors). Gestionar equips és una feina. Programar (i tot el que està directament relacionat amb la programació) n’és una altra, i no precisament inferior. És depriment adonar-se que la intel·ligència de molts dels que gestionen no dóna per a entendre una realitat tan clara i contundent.

Fred Brooks va escriure en un llibre, l’any 1975, sobre la doble escala de promoció que (almenys en aquella època) hi havia a IBM: l’escala tècnica i l’escala de gestió. Brooks, per al lector que no el conegui, ha treballat durant molts anys a IBM en projectes importants i també ha estat professor universitari, i el seu llibre The Mythical Man-Month té un prestigi àmpliament reconegut. Doncs bé, en aquest llibre el senyor Brooks afirma, entre d’altres coses, que els trasllats a l’escala de gestió no s’han de considerar mai una promoció ni s’han d’acompanyar amb un aument de sou; que als managers se’ls ha d’enviar, de tant en tant, a cursos de reciclatge tècnic; en un article del 1986 (No silver bullet) afirma literalment:

Most organizations spend considerable effort in finding and cultivating the management prospects; I know of none that spends equal effort in finding and developing the great designers upon whom the technical excellence of the products will ultimately depend. My first proposal is that each software organization must determine and proclaim that great designers are as important to its success as great managers are, and that they can be expected to be similarly nurtured and rewarded. Not only salary, but the perquisites of recognition must be fully equivalent.

Això ho deia el senyor Brooks l’any 1986. Em pregunto si ara, 24 anys després, ho podria seguir dient, i em temo que la resposta seria afirmativa. Quan veig tanta gent matriculada a màsters de gestió, a carreres universitàries dedicades a la gestió i al management, em compadeixo ben sincerament de tots ells, ja que no aconsegueixo entendre com hi pot haver tantes trones perquè hi puguin seure tots. Però quan veig segons quins elements que ens van dient, als alumnes de la superior, que nosaltres hem d’aspirar a ser CIO (Chief Information Officer), penso que alguns d’ells són pijtors que una plaga de llagostes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s