El carnisser i el cirurgià, I

Nota: aquest havia de ser un sol post, però com que se m’ha fet molt llarg, he preferit dividir-lo en diverses parts.

Els períodes d’entrega de pràctiques de SO causen diversos efectes segons quin sigui el rol de cadascú. Sobra dir que als alumnes que tenen pràctiques pendents, la proximitat del deadline provoca estrès. A mi em fa pensar. Se m’acut una metàfora que pot explicar l’elevat nombre de pràctiques suspeses i no entregades.

Imaginem-nos un carnisser, acostumat a fer servir ganivets grossos per a tallar pollastres, conills, etc. La precisió no és exactament un requisit crític, tot i que evidentment no és el mateix tallar per aquí que tallar per allà. Imaginem-nos que a aquest carnisser, en un curt període de temps, se li demanés intervenir, quirúrgicament, un pacient. Pobre pacient.

Penso que, d’alguna manera, és el que demanem als alumnes de SO. Les pràctiques a què s’han enfrontat fins ara tenien la seva dificultat, no ho nego pas. Ells, al seu moment, les van trobar fàcils o difícils. Però no requerien grans dosis de precisió. En canvi, a l’arribar a tercer, es troben amb la pràctica 1 de SO. La pràctica. A primer els preparen per al que se’ls demana a primer: se’ls ensenyen fonaments de programació i rudiments del llenguatge C. Però l’experiència ens diu que no n’hi ha prou per a la pràctica de SO. Evidentment hi ha gent que se’n surt, faltaria més! Però la gran majoria es queda pel camí.