Les estilogràfiques

La meva relació amb elles és d’amor i d’odi. Millor dit: d’amor cap a elles i d’odi cap a mi, per la meva mala lletra. I dir que faig mala lletra ja és dir molt en positiu, ja que el que jo dibuixo quan escric no es pot qualificar ni tan sols de lletra. Ni la millor estilogràfica del món aconseguirà que s’entengui amb relativa facilitat els gargots que escric.

Ja he explicat que m’encanta la tipografia. Sento també gran afició per les estilogràfiques (la qual cosa no me’n converteix en un expert), i pel paper. Sí, pel paper. Sóc molt quisquillós amb el paper. No qualsevol paper és apte per a mi. I té collons la cosa, tenint en compte el que he dit sobre la meva lletra.

Sóc l’última persona que pot dir el que ara diré, però ho dic igualment: penso que no estaria gens malament recuperar la caligrafia antiga, com quan s’escrivia amb plumilla. Puedo prometer y prometo que si algú estigués disposat a ensenyar-me’n, jo estaria disposat a aprendre’n. Però com es feia abans. Amb el mateix paper, la mateixa tinta, les mateixes plumilles. Perquè una de les primeres coses que vaig aprendre amb les estilogràfiques és que el paper importa, i molt. I quan imprimeixes també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s